Enyor

G & G s'han separat, momentàniament clar.

Ha esdevingut que G (una) per qüestions de feina (per la seva vàlua personal) se n'ha anat a uns quants milers de quilòmetres a donar un curs. L'altra G, malenconiosament, està trista perquè parla sola, no sent la veu de G, no la pot tocar .... la troba molt a faltar. I està clar G tampoc toca trompetes, estan tan acostumats l'un a l'altre que no saben ni poden estar separats; que monos!!

Per casualitat l'altra G, ha trobat i mirat unes fotos de quan van estar a Berlín (els esmorzars de l'Einstein i altre Bar escollit a l'atzar en pla aventurers -Abenteurers auf deutsch-), i se li accentua l'enyor tristoi quan veu a G i com de bé s'ho passen plegats!!

Tot plegat, i amb un sospir, a l'altra G li surt de l'ànima:

Ressons

buits

i absències

retornen

quimeres

i sospirs apagats.

El silenci

no esdevé

plàcid,

car l'enyor

s'accentua

i s'escampa

per arreu,

parets amunt,

omplint

l'entorn

de malenconia

i augmentant

la frisança

de tornar-te

a veure la mirada,

sentir una carícia

i besar-te,

sense preses,

per canviar,

mica en mica,

la inquietud

que ara

interioritzo.

=======

L'altra G