La Renfe i el mal que mai s'acaba (La història interminable)

Quan jo era petit, o més ben dit quan era jove, en temps de la dictadura (sí, que algú se'n oblida: aquí teníem un règim que quan les coses anaven o sortien malament tot era culpa, fos quin fos el problema, de la “pertinaz sequía, la masoneria y el oro de Moscú”), erem molt aficionats a posar-hi noms a les coses i treure-hi punta a tot. Per exemple, SEAT = Sólo España Admite Trastos o, i aquí volia anar a parar, RENFE = Robamos, Estafamos, Nunca, Fallamos: Estamos?.

Ara algunes coses han canviat, encara que ara mateix penso que haurien pogut canviar molt més. En el cas concret de RENFE és un mal endèmic que potser per solucionar-ho de debò, tindríem d'extirpar-lo (de forma quirúrgica), és a dir, esbotzar-ho i llençar-ho tot i començar de nou.

Ens tocaria la pera, ja ho sé, però les coses les tornaríem a plantejar-les de trinca, fent bona la teoria de: "Més val enderrocar-ho tot i construir-ho de nou", quan, per molt pedaços que posis, la cosa no queda com ha de ser. I si ens equivoquéssim, ho faríem amb els esquemes actuals ...

Avui, una altra vegada, caos a rodalies (Bellvitge, primer coneguda per la construcció massiva i "ciutat fantasma", més tard per l'hospital i ara per ésser el "best-seller" dels esvorancs i esllavissaments de terra). Ja pot estar localitzat el problema, que afecta arreu per lluny que sigui (síndrome de concatenació).

Mentre tant, l'única línia de metro/tren actual, la batejada R-10, que fa cap a l'aeroport del Prat, demostra als foranis el penós estat del transport públic actual a la ciutat de Barcelona i tal com va esmentar un company de fatigues del transport públic: "Actualment el tren a l'aeroport del Prat és un viatge enlloc. Mai funciona i si ho fa, no saps on acabaràs ".

No és possible que haguem arribat a aquest punt: Manca d'inversió, de sistema de manteniment, de prevenció sistemàtica, etc. tot agreujat amb un increment de demanda del serveis ja sigui perquè la gent ha anat deixant el cotxe (increment zones blaves i verdes), per l'augment de població (som 7 milions dos-cents mil) i l'increment del turisme tot l'any.

Hi ha algú que sàpiga fer una previsió? Elaborar plans estratègics (efectius, no de cara a la galeria) ? Els polítics, especialment els de l'oposició que viuen del "mòmio, no haurien de treballar i xerrar menys, aportant idees? Voleu dir que el pastís se'ns ha tornat molt gros i se'ns escapa per les vores, per manca de tècnics vàlids ?

Només ens faltava tornar a resar amb llatí ... Per cert, algú coneix la iconografia dels ibers ? ...

Gerard (G & G)

PS.
Abans quan tocaven les campanes és que alguna cosa no funcionava (perill) i els pagesos tornaven a la seguretat del poble fortificat. Si penseu que estem en perill premeu per tocar i veure les campanes ...